50 anys de l' arribada de l' home a la Lluna

Ahir va fer 50 anys. Mig segle des de que Armstrong, Aldrin i Collins es van aventurar a viatjar a la Lluna. Jo vaig tenir la gran sort de veure-ho en directe, davant d' una rústica TV Marconi dels anys 60, en la que la imatge ballava de tant en tant i havies d' ajustar-la amb un botó a la part posterior. Era un nen petit, però els meus pares em van fer llevar, i amb el pijama posat vaig veure aquelles imatges en blanc i negre en que costava fins i tot veure una figura humana amb claredat. No sabiem si ja havia trepitjat o no la Lluna...

No sé fins quin punt allò em va marcar per la resta de la meva vida. Però als 8 anys jo ja era astrònom. I malgrat el meu pare no s' ho creia, m' aprenia el cel nocturn amb un llibre i els seus planells, mentre n' escrivía un meu en uns fulls en blanc amb una Olivetti antiga que hi havia per casa.
Vaig escriure cartes a la NASA, posant els segells amb cura, i sorprenentment em van contestar, enviant-me fotografies i documentació de les missions a l' espai. Era un nen molt ben relacionat!!!!

M' encantava retallar la premsa de l' època quan parlava de l' espai, i encara en guardo molts records, com autèntics tresors.

I ahir a la nit ho vaig celebrar amb els amics d' Astrobarcelona. Va ser una vetllada entranyable, a peu de pistes de Port del Compte, amb una Star Party familiar on vam compartir una estona agradable fins que la Lluna ja va pujar massa en el cel i va desdibuixar les estrelles.
Ja sol, vaig decidir fer una darrera foto, per tenir un record de la Lluna del cinqüentenari. I avui la comparteixo amb tots vosaltres, per que per uns segons us sentiu amb mi, al meu costat, en aquella màgica nit.

Una abraçada!!!!!