Les nits d' estiu conviden a passejar a la fresca de la nit. Si és una mica tard, per l' est podrem veure les estrelles principals de la constel·lació de Pegàs, amb una forma quasi de quadrat, treient el nas per sobre l' horitzó. L' estel de la banda esquerra, a dalt, ens mostra el camí per trobar la Galàxia de l' Andrómeda. Està una mica més a la seva esquerra i més amunt, per sobre un altre estel que es veu a simple vista i que fa d' enllaç amb el triangle que dibuixa la constel·lació de l' Andròmeda.
Un nuvolet difuminat, d' unes dimensions grans, que fins el segle passat no sabiem que era una galàxia més enllà de la nostra Via Làctea.
Avui en dia, un simple amateur com jo, pot fer fotografies amb un modest instrumental, on no solsament apareix aquesta fabulosa galàxia, sino que es poden veure els seus braços espirals, i conglomerats d' estels en aquests braços que no són més que racons on estan neixent estrelles a partir de núvols de pols estel·lar, probablement conseqüència d' una explosió de supernova que ara dona el seu gra de sorra per seguir amb l' etern procés de vida i mort a l' Univers.
La nit es banya amb música de festes majors, abraçades d' amics i familars, i moments d' intimitat que et permeten trencar amb la disbauxa de la nostra vida contra rellotge, deixant-nos connectar per uns instants amb la nostra realitat més absoluta. Som una petita part d' un oceà inimaginable, que ens porta entre onades de llum i colors....
Gaudiu-ne!
