La meva filla Júlia em preguntava el passat diumenge al matí, quan vaig anar a despertar-la:
- papa, per què no recordo el somni que estava tenint just fa un moment?. Sé que m' agradava molt...
Els somnis són, certament, efímers. Se'ns escapen de les mans, lliscant entre els dits, i si no ets capaç d' atansar-los quan els tens, els perds per sempre més, i ja no ets capaç de continuar la història, encara que cada nit et proposis seguir allà on ho vas deixar.
Potser per això, sovint volen somniar desperts. Però no..., no és el mateix.
De petits, no havieu somniat sobre què hi havia al final de l' arc de Sant Martí?. Proveu a recordar-ho amb l' ajut d' aquest video. I guardeu el somni..., és el veritable tresor.
