dilluns, 10 de desembre del 2018

El cometa 46P/Wirtanen

Dissabte a la nit, en mig d' un cel copsat d' humitat, que no deixava treballar amb equips astronòmics, vaig anar a donar una passejada amb la meva filla Júlia, la companya d' aventures que sempre està disposada a compartir el meu temps...
Vam baixar pel camí cap el riu, i l' objectiu era poder fotografiar el cometa 46P/Wirtanen, que ja es pot veure a simple vista, però que el proper dia 16 de desembre estarà a la mínima distància de nosaltres (unes 30 vegades la que ens separa de la Lluna). És un cometa petit, i no mostra una cua allargada com estem acostumats quan parlem de cometes (al menys fins ara). Però la seva tonalitat verdosa és ben aparent quan l' observem de més a prop. Gira al voltant del Sol en una órbita d' una durada de 5 anys i mig, que s' ha anat escurçant pels efectes gravitatoris de Júpiter (abans era de 7 anys).
Tot i que una càmera reflex de format APS-C com la meva Canon té moltes limitacions a l' hora de treballar en fotografia nocturna, sempre s' ha d' intentar treure el màxim profit del material del que disposem (amb totes les coses de la vida, no solsament en fotografia). Així que no tinc cap vergonya de compartir amb vosaltres el que vaig poder obtenir aquella nit.
A la imatge podeu veure part del poble a l' esquerra, amb les seves llums que, malgrat la lluita contra la contaminació lumínica, és evident que sempre és limitada. També es poden observar Les Plèiades, ben amunt en el cel, i a sota seu una punta de llança que són les Híades, amb l' estrella Aldebaran com més brillant de la constel·ació de Taure. I a la dreta, enmarcat en un cercle, el cometa.
Ah!, i la tonalitat vermella del terra és el meu frontal i la meva pròpia ombra, per donar una mica de varietat de colors a la fotografia....

Ara bé, el millor de la nit, que va ser l' estona passada amb la Júlia, me la quedo sols per a mi solet!



dilluns, 5 de novembre del 2018

La Via Làctia sobre la Torre de Guaita

La nit del passat divendres 2 de novembre vaig anar d' excursió tot just caure la nit. L' objectiu era arribar a la Torre de Guaita de Sant Llorenç de la Muga, un bonic poble situat a la comarca de l' Alt Empordà.
La nit era freda i ventosa. Temía que aquell vent m' espatllés les meves intencions, que no eren altres que fer unes fotos nocturnes amb la Torre dominant l' escena.
Després d' una estona curta pujant els empinats esglaons silvestres que porten fins a la Torre, vaig poder comprovar que quedava bastant arraserat del vent. Perfecte!

Trípode, intervalòmetre, càmera i objectiu eren les eïnes a emprar. Mentre, el meu fill estava muntant el seu slider per fer un  timelapse nocturn.

Un cop ens vam posar d' acord, vam iniciar la sessió. No és fàcil sincronitzar els objectius de cadascú, per que de cops has d' il·luminar l' escena breument (lighpainting) i pots espatllar-li les imatges al teu company.

La nit va cundir, i tot seguit us poso els resultats:

Una imatge amb la Via Làctia sobre la Torre


Un startrail, resultat de sumar 32 imatges que dibuixen el recorregut de les estrelles en el cel


Una de paisatge, en format horitzontal

 
I finalment, una que m' agrada especialment, per que mostra el cel ple d' estels des de l' interior d' un lloc obscur i a punt de tancar-se amb una reixa, com convidant a mantenir sempre viva l' esperança d' una llibertat amenaçada.

Una abraçada!!!!



divendres, 13 d’abril del 2018

Efemèrides Astronòmiques - Abril 2018

Us adjunto les efemèrides astronòmiques del mes d' abril, incloent un mapa del cel visible des de l' hemisferi nord, així com el detall dels esdeveniments dia a dia.
L' únic inconvenient és que està en anglès, però és una excusa perfecte per practicar idiomes!



dilluns, 26 de febrer del 2018

Cabanes als arbres a Dosrius

Acabem de passar la nit a una cabana en un arbre, que hem gaudit en les instal·lacions de Cabanes Dosrius.
La Júlia sempre havia volgut tastar l' experiència d'una cabana a un arbre, i finalment hem pogut convertir-la en una realitat.
Conforme anava baixant la llum del dia, les petites bombetes de la cabana cobraven vida, discretes i vergonyoses, oferint la seva calidesa. Un sopar informal, ple de detalls, ens va culminar la nit, després de ser capaços de "pescar" en cistell que els nostres hostes ens van deixar penjat de la corda de la cabana.
La nit es va obrir més tard, banyada d' estels i de la llum de mitja Lluna, convidant-nos a copsar la delicadesa del moment. Un fracàs absolut, per que les fotos no van ser capaces de representar la màgia del moment.

No us perdeu aquesta experiència. La Maria us rebrà encantada, i us mostrarà amb naturalitat la seva fantàstica capacitat de convertir els vostres somnis en realitat.
Fins ara!!!



dilluns, 5 de febrer del 2018

Nit de Lluna Plena

Una passejada sota la llum de la Lluna Plena...

Uns ulls brillants que reflecteixen els rajos de la nostra llanterna, seguint-nos atentament enmig de la foscor, sense saber identificar quin és l' ésser viu que hi ha darrera d' ells.
El fred que cala poc a poc, mentre la carretera fosca es va descobrint davant nostre, lentament i a cada passa, seguint un camí conegut, que s' endinsa cap a l' est.
Rera una corba apareix, entre núvols fantasmagòrics, la llum inconfusible de la meva companya nocturna...
Si..., estimada Lluna. Ets tu. Ja portem molts anys de confidències, de companyonia i de complicitats. No sabria dir quants cops m' has vist somniar, quantes vegades has vist lliscar llàgrimes dels meus ulls, quants instants m' has descobert observant-te en silenci, xiuxiuejant-te els meus anhels i desitjos, com es fa amb els millors amics i les amants.
Aquesta darrera nit vas tornar a fer màgia. Una màgia que vaig poder traspassar als meus fills: en Jaume i la Júlia. Tots tres vam plantar els nostres trípodes amb les càmeres sobre la gespa, al voral de la carretera fosca i silenciosa. Únicament preteniem robar-te un record. Un retall de la teva bellesa, mentre discretament..., quasi vergonyosa, t' amagaves entre els núvols i jugaves amb el vent.

Van ser uns minuts irrepetibles, que queden per al record. En aquests fulls del meu calendari personal, on cada vivència, cada sentiment, conforma el llibre de la meva vida. De cops ordenat, de cops anàrquic...
Aviat tornarem a veuren's. Fins que arribi aquest instant, et demano permís per compartir amb els meus amics la fotografia que et vaig fer.
Bona nit, estimada Lluna. Ja saps que sempre estaré al teu costat...