La nit de Sant Joan

La nit de Sant Joan és coneguda per la màgia de la seva revetlla, on el foc és el protagonista, ja sigui en forma de fogueres, o de coets i petards que esclaten en el cel, trencant durant unes hores la pau de la nit i emplenant l' aire de fum i pólvora.

Aquest any, després de sopar amb coneguts i amics, al voltant d' una gegantina taula al poble, i ja digerida la coca de Sant Joan i brindat amb el cava, vaig escapar-me amb el meu fill Jaume al bell mig d' un camp on pasturen habitualment els cavalls, a la recerca d' una estona de foscor.

Malgrat eren quarts de 2, i estar als Pirineus, la llum nocturna de les poblacions catalanes arriba en forma d' un color taronja que banya els núvols enteranyinats del cel, i amb prous feines treu el nas el braç de la nostra galàxia, la Via Làctia, mostrant-nos la seva immensitat que, traduïda en xifres, representa uns 300.000 milions d' estrelles, i un diàmetre de 100.000 anys llum.

Nosaltres sols veiem una mínima part d' aquests estels. A una nit clara i fosca, podem arribar a veure uns pocs milers d' estels. I ja ens sembla espectacular. Imagineu, si podeu, la xifra que representa 300.000 milions de sols, amb els seus corresponents planetes giran al seu voltant. Segons les darreres estimacions, es creu que el promig de planetes que hi ha a la nostra galàxia pot estar entre 1 i 2 per a cada estrella. Això ens diu que poden haver molts i molts planetes semblants a la Terra, on la vida es pot haver obert camí.

En la foto us he marcat els punts més brillants del cel: el planeta Júpiter, el més gran del sistema solar, acompanyat del planeta Saturn, famós pels seus anells, i l' estrella Altair, la més brillant de la constel·lació de l' Àliga. Aquesta darrera estrella és una de les tres components que dibuixen en el cel el famós Triangle d' Estiu.

De moment, us passo la imatge, per poder contemplar la bellesa del cel nocturn, que mai deixa de sorprendre'm i meravellar-me.

Fins aviat!!