Dissabte a la nit, en mig d' un cel copsat d' humitat, que no deixava treballar amb equips astronòmics, vaig anar a donar una passejada amb la meva filla Júlia, la companya d' aventures que sempre està disposada a compartir el meu temps...
Vam baixar pel camí cap el riu, i l' objectiu era poder fotografiar el cometa 46P/Wirtanen, que ja es pot veure a simple vista, però que el proper dia 16 de desembre estarà a la mínima distància de nosaltres (unes 30 vegades la que ens separa de la Lluna). És un cometa petit, i no mostra una cua allargada com estem acostumats quan parlem de cometes (al menys fins ara). Però la seva tonalitat verdosa és ben aparent quan l' observem de més a prop. Gira al voltant del Sol en una órbita d' una durada de 5 anys i mig, que s' ha anat escurçant pels efectes gravitatoris de Júpiter (abans era de 7 anys).
Tot i que una càmera reflex de format APS-C com la meva Canon té moltes limitacions a l' hora de treballar en fotografia nocturna, sempre s' ha d' intentar treure el màxim profit del material del que disposem (amb totes les coses de la vida, no solsament en fotografia). Així que no tinc cap vergonya de compartir amb vosaltres el que vaig poder obtenir aquella nit.
A la imatge podeu veure part del poble a l' esquerra, amb les seves llums que, malgrat la lluita contra la contaminació lumínica, és evident que sempre és limitada. També es poden observar Les Plèiades, ben amunt en el cel, i a sota seu una punta de llança que són les Híades, amb l' estrella Aldebaran com més brillant de la constel·ació de Taure. I a la dreta, enmarcat en un cercle, el cometa.
Ah!, i la tonalitat vermella del terra és el meu frontal i la meva pròpia ombra, per donar una mica de varietat de colors a la fotografia....
Ara bé, el millor de la nit, que va ser l' estona passada amb la Júlia, me la quedo sols per a mi solet!
