dijous, 6 de juliol del 2017

Curiositat: com funcionen els llums dels avions???

Avui us presento una nova curiositat, aprofitant una fotografía meva del passat mes de gener.
A la imatge es pot veure quin era el meu objectiu: captar la constel·lació de l' Ossa Major ( o el Carro, popularment anomenada). Apareix al centre de la fotografia, verticalment.
La imatge està feta amb la meva Canon 100D, amb un objectiu de 18-50mm, fixat a 18mm, i amb una ISO de 1600. Son un total de 35 segons d' exposició, que ja mostren la traça dels estels (imagineu si es nota el gir de la Terra, que en 30 segons els estels ja semblen desplaçar-se pel cel).



La gràcia afegida a la imatge és aquesta línia que creua la constel·lació. Segur que ja sabeu de què es tracta....
Si, efectivament, és el rastre de un avió, provinent de la frontera amb França i en direcció a Girona o a Barcelona.
Quines dades obtenim de la fotografía?
- A la banda esquerra, sota l' ala, porten un llum vermell fix
- A la banda dreta, també sota l' ala, porten un llum verd fix.
Aquests llums serveixen per que en ple vol, quan un avió es troba a un altre en la seva pròpia ruta, pot determinar si va en el seu mateix sentit, o van en rumb de col·lisió. Si és aquest darrer cas, els llums indiquen per quina banda han de passar un en relació a l' altra per evitar el xoc.
- L' avió també porta un llum blanc, estroboscòpic, que fa intermitències, i permet visualitzar més eficientment la posició l' avió en vol. També porten un altre llum vermell intermitent, posat a l' esquerra del blanc, i que té una freqüència d' una intermitència per cada dues de la llum blanca.

Com podeu veure...., una simple imatge ens pot informar de moltes coses quan l' observem amb deteniment.

Ah..., per cert..., sabeu que la segona estrella de la cua de l' Ossa Major es veu visualment com una estrella doble?. Si teniu bona vista, de nit podeu veure Mizar més brillant i just a sobre d' ella un altra estel que s' anomena Alcor. A la imatge podeu veure les seves dues traces just per sota de la trajectòria de l' avió.

En realitat, es tracta d' un sistema d' estrelles sixtuple: Mizar pertany a un entramat de quatre estels que tenen òrbites que giren unes al voltant de les altres, i Alcor és un sistema binari (de dos estels), que a l' hora, giren al voltant del sistema de Mizar. Quin merdé, no....???
Us imagineu un planeta que orbiti a algun d' aquests estels, on continuament apareguin els sis sols per l' horitzó? Qui podrà dormir allà???

Feu la prova el proper cop que veieu el carro. Si podeu distingir a Mizar i Alcor, tindreu l' agudesa visual dels mateixos indis americans, que l' anomenaven "el cavall i el genet"...

I finalment, com podeu veure... hi havia núvols. Núvols que es veuen més clars en plena nit. Per què?
Doncs per que els núvols actuen com a mirall per la llum provinent de terra. Ens reflecteixen els llums dels carrers, del fanals, dels cotxes. Com els llums nocturs acostumen a ser de to taronjós, els núvols sovint es veuren d' aquesta tonalitat durant la nit. I si no, fixeu-vos quan sigueu a la ciutat, en una nit amb núvols, què vermell es veu el cel...

Fins aviat!

dilluns, 3 de juliol del 2017

Curiositat (apliquem el nostre sentit comú): Per què els coets es llencen a prop de la zona equatorial del planeta Terra?



No ho havieu pensat mai?

Els coets es llencen des de Florida, des de les antigues colònies franceses a la Guayana, etc...
Potser és que als astronautes els hi agrada anar a la platja abans de sortir a l' espai?
És un requisit previ anar bronzejat amb l' uniforme d' astronauta?

No...., evidentment no.

Doncs...., quin és el motiu?
Pensem.............

Agafem una corda: deixem una llargada d' un metre i donem-li voltes al nostre entorn amb una ampolla mig plena d' aigua a l' extrem. Donem una volta cada dos segons...
La fórmula del perímetre de la circumferència que fem és: 2xPixR, on 2 és dos (jejeje), Pi és 3,1415926... i R és el radi, en aquest cas 1 metre.

Apliquem-ho:

2 x 3,1415926 x 1 = 6,28 metres/segon

Què és aquest nombre?: dons ens diu que en dos segon (temps que tardem en fer una volta) recorrem 6,28 metres.
Si convertim a kms/h són 11,31 kms/h.

Molt bé. Ara deixem 2 metres de corda, i tornem a donar una volta cada segon. Calculem:

2xPixR = 2 x 3,1415926 x 2 = 12,56 metres/segon, o el que és el mateix: 22,62 kms/h.

Donant igualment 1 volta cada dos segons, anem el doble de ràpids si ens allunyem el doble del centre del punt de gir (és a dir, varia proporcionalment).

Apliquem això a la Terra. Anem al pol Nord, i marquem un punt negre al mig. Tirem la corda que arriba fins a BCN. És llarga...si. Però més llarga és si la tirem fins a l' equador. Per tant, com més a prop de l' equador, més lluny estem del centre de la Terra i del seu eix de gir. La mesura no hauria de ser del del pol Nord, sino desde l' eix que va del pol Nord al pol Sud i passa pel centre de la Terra. Com la Terra és rodona, està clar que just a l' equador s' està al màxim de lluny d' aquest eix.

La Terra dona una volta un cop al dia. Estiguem a Barcelona o a l' equador. Però la velocitat de gir és superior a l' equador, com acabem de demostrar.
Si llencem un coet des d' allà, sortirà més ràpid de la Terra per l' efecte de l' energía cinètica que s' hi afegeix. Això suposa menys consum de combustible.... 
No és cap tontería.

Apa...., una curiositat resolta!