dimarts, 13 de setembre del 2016

IC 1340 - Nebulosa del Vel

L' estiu ens porta la visió espectacular de la immensitat de la Vía Làctea sobre els nostres caps durant moltes hores al llarg de la nit, i facilita localitzar i fotografiar nebuloses que poblen els braços espirals de la nostra galàxia.
Una d' aquestes nebuloses, catalogada com IC1340 (IC són les inicials de Index Catalogue), o també NGC 6960 (New General Catalogue), és especialment interessant.
Es creu que fa aproximadament entre 5.000 i 8.000 anys, una estrella va esclatar en forma de supernova, i el material de que estava feta es va començar a expandir en forma de bombolla. La nebulosa que us mostro avui són aquestes restes.
Increíblement, l' extensió de cel que ocupa és aproximadament sis vegades el de la Lluna Plena. Es calcula que està a uns 1.470 anys llum de nosaltres.
El primer home que la va poder observar i, per tant, el seu descobridor, va ser el famós astrònom anglès Sir William Herschell, allà per al 5 de setembre de 1784.
La seva composició, segons observacions del telescopi espacial Hubble, està dominada per l' hidrògen, es sofre i l' oxígen. 
La nebulosa sembla feta a base de filaments, però la realitat és que els seus compostos solsament són visibles quan es veuen "de canto", i el que estem veient en realitat és l' ona de matèria fruit de l' explosió. Seria quelcom semblant a com veiem una bombolla de sabó mentre sura per l'aire. Veiem principalment el seu contorn, per que és on des de la nostra visual s' acumula més matèria.
També es caracteritza per ser un potent emissor de radiació en forma de rajos X.

Aquesta imatge la vaig fer des d' Albanyà el passat 24 d' agost, amb l' ajut de la meva filla Júlia, d' onze anys, que s' encarregava de programar les sèries de fotografies a fer.
Val a dir que no mostra ni la meitat de les dimensions de la nebulosa, que té forma quasi circular, però aquesta part és una de les més brillants i característiques, i molt fàcilment identificable gràcies a la brillantor de l' estel 52 Cygni.


Per als qui gaudeixen dels muntatges audiovisuals, amb les imatges captades pel telescopi espacial Hubble s' ha fet una simulació del que podria ser un vol entre les seves nebulositats, sentint-se per uns instants com un autèntic capità James Kirk al comandament de l' Enterprise....


Fins aviat!

dijous, 8 de setembre del 2016

IC 5146 - COCOON NEBULA

Avui us presento la Nebulosa IC5146, també anomenada Cocoon Nebula, que vaig fotografiar, junt amb la Júlia Mas, la passada nit del dia 24 d' agost, mentre estavem de vacances a Albanyà.
El tub telescòpic era un reflector MEADE de 150 mm / 750mm, de no gaire potència, i a sobre, pel que vaig poder comprovar un cop fetes les fotos, no gaire ben ajustat, pel que les imatges dels estels es deformen lleugerament en els extrems de la fotografia (estava lleugerament descolimat). Però..., si fos perfecte, no tindria gràcia, oi? Així tinc el repte de millorar.
Aquesta nebulosa està situada a la constel•lació del Cigne, que és la que domina la zona cenital del cel d' estiu (la zona més alta del cel, just a sobre la vertical dels nostres caps). El color vermellós de la nebulosa, ens diu que es tracta d' una nebulosa d' emissió, és a dir, un indret on s' estan creant estrelles noves. La llum vermella és l' hidrògen excitat per les joves estrelles en formació, que reflecteixen en els seus extrems una intensa llum blavosa. Té uns 15 anys llum de diàmetre, i està a una distància de nosaltres equivalent a 4.000 anys llum.
Al seu voltant hi ha una zona de núvols de pols interestel•lar opacs, que no deixen passar la llum dels estels que hi ha darrera seu. Això és característic d' algunes zones dels braços espirals de la Vía Làctea, i són la mena de núvols que no ens permeten veure la inmensitat d' estels que hi ha en el centre de la nostra galàxia.
D' aquesta foto he seleccionat i ampliat una petita porció de la mateixa, on es pot veure una curiosa formació d' estrelles en forma de corba. Realment no estan en aquesta posició, sino que el núvol que hi ha al seu costat té aquesta forma, i tapa els estels que hi ha darrera, donant aquesta curiosa sensació.
Espero que us agradi.