Ha costat.... Primer, ahir la nit en vela, sense dormir. Feia fresqueta, al terrat, i el got de café llarg va anar molt bé per entrar en calor, i per ajudar-me a aguantar les hores sota la llum canviant d' aquesta Lluna màgica.
Una Lluna que estava en perigeu (màxima aproximació a la Terra) i per tant es veia un 14% més gran del que és normal.
Vaig apostar per fer les fotos amb un reflector de 150 mm d' obertura i 750 mm de focal, muntant-hi la CCD QHY8L. Encara no havia fet servir aquesta CCD per fer fotografies planetàries, i hi havia cert risc a fer una pifia...
Vaig tenir unes horetes per fer proves, per buscar l' enfocament idoni, i per estar ben a punt a partir de les 2:12h de la matinada del dia 28 de setembre, que era quan començava l' eclipsi.
I tot va anar prou bé. Especialment per que una hora abans, el cel estava cobert de núvols, totalment, i semblava amenaçar pluja. Mirant pel portàtil, vaig poder consultar els plànols dels satèlits metereològics, i semblava un fenòmen molt local. A la fi, el cel es va obrir, i la Lluna va emergir amb bellesa absoluta.
La fase de la totalitat (quan l' ombra de la Terra la cobreix al 100%) va ser espectacular. La llum vermella va inundar la Lluna, i es va convertir en una autèntica "Blood Moon", o Lluna de Sang.
Antigament es considerava que portaven mals presagis, però aquella nit jo tenia molts bons presagis, per moltes raons, astronòmiques i terrenals...
Aquí us deixo la meva composició, feta a base de paciència i el treball del dia següent, que em vaig agafar de festa, per poder dormir alguna estona. Va ser una nit llarga, fins que el sol va aparèixer per l' horitzó.
Espero que us agradi.
També poso una imatge de la Lluna en la fase de totalitat, un cop ja tractada i ajustada amb més temps.
Fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada