Els díes de núvols i pluja et permeten dedicar temps a la part més poc satisfactòria (segons la meva modesta opinió) de l' astrofotografía: el processat per software.
No és que no m' agradi la informàtica... Senzillament és que mai tens la garantía plena d' haver tret tot el suc possible a una imatge. En el meu cas, tinc la sort de saber-ho del cert, el que m' ocasiona menys estrés. Dominar perfectament els programes i procediments per extreure i destacar la informació que captem amb les nostres càmeres és molt de temps de dedicació i fer un i un altre cop processats per veure com es poden millorar resultats.
Aquesta setmana he estat dedicant algunes nits a tractar fotografíes de l' estiu que encara no havia pogut processar. Una d' elles, del mes de juny, correspon a una de les galàxies més singulars que hi ha al cel. Es tracta de Messier 51, també coneguda com Galàxia del Remolí (Whirpool Galaxy). En realitat, el que veiem és una combinació de diferents galàxies, i que no estan tampoc properes les unes de les altres, o en un mateix pla. Però l' efecte visual des del nostre planeta ens ofereix una perspectiva molt vistosa.
El tub òptic amb que vaig prendre les fotografíes és un Skywatcher ED80, muntat a sobre una NEQ6. El guiat es va fer mitjançant un tub MEADE de 80mm d' obertura i de 900mm de focal, acromàtic i molt rústic, però que combinat amb una càmara DMK21AU04AS monocroma serveix perfectament per a la seva funció. La fotografía està presa amb una Canon 350D modificada.
En total són 14 fotografíes de 5 minuts cada una, suposant una exposició total de 70 minuts. Es van fer també 10 BIAS a 1/4000 seg., 14 darks i 10 flats. El software que he fet servir per processar és el Pixinsight Core 1.7.
El principal problema que he tingut és trobar el punt d' equilibri entre el soroll de fons i la deconvolució.
Sembla prou evident que aquest objecte requereix una focal més llarga o bé una càmara amb un xip més petit, a fi de dimensionar-la de forma que ocupi una part més important de la fotografía. L' opció correcta serà fer servir un tub de més diàmetre i focal més llarga.
L' encant que he trobat en aquesta fotografía és la quantitat d' objectes detectats. La zona on està M51 es caracteritza per estar bastant plena de galàxies, i en la tasca de processar-la he identificat unes quantes.
A fi de fer-ho més didàctic, he treballat amb una còpia de luminància invertida a mode de negatiu, que m' ha permès assenyalar-les i etiquetar-les.
M' ha sorprès veure que amb el petit ED80 he estat capaç de fotografiar una galàxia de magnitud més enllà de 17.
El cel ha ajudat. El Pirineu de Girona ofereix cel net després de bufar la tramuntana. Així que el mèrit és més de la natura que d' un servidor...
És una bona notícia saber que puc arribar a magnituds tant baixes. De cara als cometes que ens venen a visitar, caldrà anar fent proves...
Fins a la propera !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada